Crònica de la 8a Marxa de Torxes

 

8a Marxa de Torxes

Galeria de fotografies de la 8a Marxa de Torxes per la Independència – 2012

 

  

Manifest de la 8a Marxa de Torxes per la Independència de Molins de Rei

10 de setembre de 2012

Avui a Molins de Rei celebrem la vuitena Marxa de Torxes per la Independència, com en moltes altres poblacions del país. En els darrers anys, l’independentisme ha maldat per mantenir i ampliar el contingut reivindicatiu de l’Onze de setembre, impedint que la seva institucionalització acabés comportant un rovellament i una mort lenta de la Diada. Ja portem molts anys sortint al carrer i demostrant que el nostre és un moviment amb iniciativa, amb empenta i amb ganes de posar les bases d’un país lliure i just, que sabem possible. Demà es produirà una de les demostracions públiques d’aquesta presència als carrers de l’independentisme, amb la previsible gran participació popular a les manifestacions de Barcelona.

 

De la mateixa manera que no hem deixat perdre el contingut popular i reivindicatiu de la Diada, tampoc hem de restar passius davant la previsible acceleració dels esdeveniments en els propers mesos, deixant la iniciativa política a una Generalitat que prefereix acollir-se al rescat en comptes de plantar cara. No podem ser simples espectadors de les decisions dels governs del PP i de CiU, que tan sols ens ofereixen un horitzó de més retallades socials i de menys llibertat nacional, d’impunitat amb els corruptes i de mà dura amb els que ens mobilitzem.

 

La situació econòmica genera una barreja d’ansietat i d’indignació, en contemplar l’injust repartiment de les càrregues de la crisi i la falta de responsabilitats per part del sector financer i dels polítics que hi han col·laborat estretament. La situació nacional també és font de malestar en veure les constants agressions a la llengua, arreu dels Països Catalans, així com l’humiliant situació d’acollir-se al rescat, mentre no cessa l’espoli fiscal. Una paradoxa pròpia del més virtuós dels lladres, que roba uns diners i després els presta a la víctima. Sense condicions, diuen.

En una situació de confluència de malestars socials diversos, es pot plantejar el fals dilema d’intentar establir quina de les dues qüestions ha de ser prioritzada: si la crisi profunda del capitalisme ens ha d’abocar a un moviment estrictament qüestionador de les polítiques neoliberals, en defensa dels drets socials i ambientals, o bé si cal prioritzar la lluita per la independència nacional. L’independentisme entén que aquest és un fals dilema, ja que tots dos malestars socials tenen en comú la crítica i el qüestionament de les estructures de poder polític existents.

La independència és una esperança per a sectors creixents de la nostra societat. Cada vegada té més partidaris entre unes classes populars que veiem esfondrar-se al nostre voltant les certeses amb les quals se’ns havia dit que disposaríem d’igualtat d’oportunitats. Però per tal que la independència sigui una alternativa política sòlida cal que lligui bé els interessos socials amb la construcció d’un país lliure.

No entenem la independència com un simple canvi de fronteres, sinó com un procés constituent d’una nova societat, amb regles més justes i amb valors més alliberadors. Un procés que ha de ser el màxim de democràtic i de participatiu, per aconseguir garantir els continguts socials del futur estat català.

Cal que tinguem per bandera els drets socials, la defensa de l’educació i la sanitat públiques, l’accés a un habitatge assequible, el treball digne i la participació dels treballadors en la gestió empresarial. En l’àmbit ambiental: l’evolució cap a una economia sostenible i no depredadora d’uns recursos naturals limitats, la preservació de la vida i dels ecosistemes i la sobirania alimentària –objectius tots ells, per cert, que el projecte Eurovegas ataca d’arrel. I encara cal, també, que agafem la bandera de la igualtat de gènere i del dret de les dones al propi cos.

Allò que permetrà la victòria de la Independència és la perspectiva d’un canvi polític que posi el poble català al lloc que li correspon com a subjecte d’uns drets i d’un projecte col·lectiu, incorporant en peu d’igualtat totes les persones que s’hi voldran afegir, independentment dels seus orígens nacionals o socials.

L’Onze de setembre de 1714, els defensors i defensores de Barcelona van deixar-hi la pell, perquè sabien que les llibertats catalanes que defensaven eren la garantia d’una vida més pròspera i lliure. 300 anys després, recuperarem el camí de la llibertat amb aquesta mateixa convicció.

Per la independència dels Països Catalans!

Visca la Terra

 

Organitzat per: Ateneu Mulei, CUP Molins de Rei, Esquerres per Molins de Rei, Molins per la Independència.