Valoració de la relació amb l’Ajuntament pel Concert de Brams i Red Banner

 

El dissabte 30 de gener l’Ateneu Mulei vam organitzar un concert amb els grups Red Banner i Brams a Molins de Rei. Tot plegat va acabar bé. L’assistència va cobrir amb escreix les expectatives, l’execució musical d’ambdós grups va ser impecable, els tempos van quadrar i la gent en va gaudir.

Vam triar la data del 30 per situar el concert dins el marc de la Fira de la Candelera i així ho vam fer saber a les tècniques de Fira el mes de juliol. Al setembre, el regidor de fira ens mostrà sa predisposició per treballar junts i son compromís de respondre’ns en el termini d’una setmana d’afers que calia assegurar: ús del pavelló (tema bàsic), infraestructura, seguretat, neteja, lavabos… Incomprensible-ment, s’allargassa l’espera i la resposta no arriba fins a final d’octubre en forma d’e-mail. El regidor ens diu que tirem endavant i que ja ens trucarà per concretar-ho tot. Dies més tard, ja al novembre, trobem per casualitat el regidor d’esports i li preguntem sobre el concert i el pavelló. No en sabia res. Després, pren el mòbil i truca al poliesportiu per saber si estaven informats del tema (no n’estaven) i els diu que canviïn els horaris dels partits.

A principis de desembre, intentem calcular despeses i ingressos possibles, per establir el preu d’entrada, tirar endavant la cartelleria, la publicitat… Però necessitem informació que encara no tenim i, davant el silenci telefònic del regidor firal, convoquem una reunió d’urgència amb els regidors de cultura i joventut, esperant un cop de mà. De la reunió només en traiem problemes amb l’aforament, amb les normes de seguretat i la nul·la predisposició a ajudar-nos. Almenys, van ser francs. També en aquesta reunió va aparèixer per primer cop la memorable i engrescadora frase «si teniu tants problemes per fer aquest concert, no el feu». Aquesta frase, amb variants segons l’orador, serà repetida més endavant per altres personatges il·lustres de la nostra administració. En definitiva, després de quatre mesos i a un mes pel concert, la inoperància dels regidors ens dugué, per rematar la feina, davant les duríssimes objeccions de l’arquitecte municipal, l’enèsim actor d’aquesta comèdia. Segons les ordenances, el concert no es podia fer al poliesportiu. I ens ho diuen ara.

Amb rapidesa, gestionem la possibilitat d’emplaçar el concert a Pallejà, l’ajuntament del qual es mostrà disposat a acollir-lo. Amb tot, ens prenem un parell de dies per veure si les coses tornen a lloc. I, després de diversos contactes, aconseguim que l’arquitecte i el regidor d’esports entenguin que no és possible celebrar un cap d’any al pavelló el dia 31 de desembre i que no sigui possible fer-hi un concert al cap d’un mes. A més, a la vila no disposem de cap altre equipament públic on poder realitzar actes d’envergadura sota cobert. Pel que fa a l’ús del pavelló, més problemes: empresa de neteja imposada (més cara), lavabos tancats (cal llogar sanitaris). En matèria de seguretat, les restriccions anaven d’estrictes a paradoxals: des de demanar-nos un pla de seguretat fins a limitar-nos molt l’aforament perquè, segons paraules textuals, «les portes d’emergència es van fer malament». Algun dia, tècnics i governants podrien mostrar-nos i explicar-nos els plans de seguretat (i d’higiene) de certs locals tipus El Molí, Palau de Requesens…, però aquest és un altre tema. A dues setmanes pel concert, corrent s’acaben i s’imprimeixen els cartells i les entrades i es reparteixen als trenta punts de venda.

L’Ateneu Mulei som una entitat privada autogestionada i autosuficient, que no depèn de la mamella pública per a pujar la persiana i organitzar les activitats del seu dia a dia. Ara bé, és cert que tenim debilitat per organitzar de tant en tant grans esdeveniments que escapen de les possibilitats del nostre modest local. És en el marc d’aquests extres, en què demanem el suport del nostre ajuntament, ja sigui per fer ús de la via pública com per l’ús de dependències i utillatge municipals.

Tot plegat, ens porta al descontentament amb l’Ajuntament com a interlocutor. Un ajuntament capaç de rovellar l’engranatge més dinàmic, gràcies a l’excessiva burocràcia i al desinterès envers iniciatives de determinades entitats que surten de la rutina anual. Ens hauria agradat trobar un interlocutor sincer i efectiu i no pas una administració paralitzant. En definitiva, hauríem agraït que ens haguessin dit d’entrada que del concert no en volien saber res. Ens hauríem estalviat molts maldecaps.

En darrer lloc, agraïm al comitè de Fira la declaració desfavorable a fer el concert, agraïm a la regidoria de Fira que s’hagi fet seu aquest acte, agraïm no sortir als cartells, ni a les pancartes, agraïm els vuit anys de problemes per muntar el Racó Català, i agraïm a tots els càrrecs implicats en l’afer llur disposició, llur diligència i llur generós esforç humà.

Per acabar, i amb un agraïment sincer, gràcies a tots els socis que feu que l’Ateneu Mulei pugi ser autosuficient, gràcies a tots els voluntaris que treballàreu en l’organització i execució del concert, a Cerveses Moritz pel seu cop de mà, gràcies en definitiva a tots els que d’una manera o altra ens ajudeu a tirar endavant.

Foto de Miquel Monfort