Dijous 5 de desembre de 2013

La 3a edició del Cicle de Músiques Invisibles tindrà una estrena lluïda amb un concert doble el proper dijous 5 de desembre a càrrec del manresà Albert Palomar i del grup Súper Gegant, del molinenc Miquel Bernis, dos projectes molt diferents i que mantenen l’aposta pels grups emergents del nostre país.

Serà un concert especial, en què modifiquem l’horari per gaudir d’una llarga vetllada musical aprofitant que l’endemà és festiu. D’aquesta manera, el programa de ràdio l’Altraveu durarà una hora més de que és habitual i acabarà a les onze de la nit, hora prevista de finalització dels concerts.

Horari:

• 18:30 – Obertura de l’Ateneu Mulei
• 20:00 – Altraveu en directe des del Mulei
• 20:30 – Concert d’Albert Palomar + Concert de Súper Gegant
• 23:00 – Final del concert

Hi haurà entrepans per sopar.

Més informació al blog de Músiques Invisibles.

El Cicle Músiques Invisibles és possible gràcies al patrocini de Cervesa Estelada i al suport de Ràdio Molins de Rei, Viu Molins de Rei, Sonitrons, Dirxdir dissenys, Kdos i Miquel Fotògraf.

{multithumb enable_thumbs=1 thumb_height=350}

Dijous 28 de novembre de 2013 – 19:30h

Presentació del llibre “Quatre vies per a la independència. Estònia, Letònia, Eslovàquia, Eslovènia”, amb la presència del seu autor Martí Anglada, periodista especialista en política internacional.

Sinopsi

Ara fa vint anys que diverses nacions d’Europa van convertir-se en estats independents: Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia, per triar-ne quatre de diferents. Però també van passar a tenir estat propi Txèquia, Lituània, Ucraïna, Bielorússia, Moldàvia, les repúbliques del Caucas, les centreasiàtiques i les de la Iugoslàvia dominada pels serbis.

Ara és Catalunya qui es planteja aquesta opció, amb esperança i amb molts interrogants. Tothom hi diu la seva, però sovint amb poca informació. Martí Anglada, expert en política internacional, ha estudiat sobre el terreny la via d’accés a la independència d’aquestes nacions i en coneix els problemes i les solucions adoptades. Després d’anys d’estudi, ofereix aquest balanç oportú.

L’autor

Martí Anglada (Girona, 1949) ha estat cap d’Informació Internacional de Televisió de Catalunya i comentarista de política internacional a TV3 i Catalunya Ràdio. És llicenciat en Dret i en Ciències de la Informació per la UAB. Es dedica al periodisme en l’àmbit de la informació internacional des del 1976. Va ser corresponsal a l’estranger amb La Vanguardia a l’Orient Mitjà a finals de la dècada dels setanta. Va informar des de Beirut, El Caire i Bagdad. Es va establir finalment a Israel, quan Espanya encara no hi tenia relacions diplomàtiques. La segona corresponsalia va ser a Itàlia i al Vaticà, durant tres anys. Després va estar a la Gran Bretanya. També va publicar, a La Vanguardia, series de reportatges sobre la Banya d’Àfrica, la Xina del judici a la vídua de Mao i la Nicaragua sandinista. Es va incorporar a TV3 el gener del 1984, en començar les emissions diàries, i en va ser el primer delegat a Washington. Durant els últims anys, ha estat estudiant sobre el terreny els nous estats independents d’Europa.

Amb la col·laboració de l’Hotel Calasanz

Dijous 21 de novembre de 2013 – 20h

Amb la presentació dels llibres:

• ¡En cristiano!
  Policia i Guàrdia Civil contra la llengua catalana
  d’Ignasi Bea Seguí
• Canviar la realitat.
  Els Grups de Defensa de la Llengua i l’aplicació de la teoria sociolingüística a l’activisme lingüístic
  d’Anna Porquet
  

Amb la participació dels autors i de Blanca Serra, fundadora dels Grups de Defensa de la Llengua.

En el procés de recuperació lingüística posterior al franquisme, va ser determinant el paper de l’activisme i de la sociolingüística crítica. Sense el paper de determinats sociolingüistes, d’alguns grups de mestres o de plataformes com els Grups de Defensa de la Llengua, avui no tindríem l’escola en català, de la qual tots som conscients que ha estat determinant per a fer un sol poble i per a fer viure la llengua. Tampoc hi hauria retolació en català o tants altres àmbits que semblaven excloents per a la nostra llengua.

Tanmateix, els progressos del català en l’àmbit de l’ús social encara han de recórrer camí. Enfront encara tenim un estat que no desaprofita cap ocasió per arraconar el català i recuperar el terreny que, des de la visió espanyolista, correspon al castellà com a lengua común de todos los españoles. Un dels àmbits de l’estat en el qual la hostilitat mai no ha cessat i mai no s’ha amagat, amb plena continuïtat amb el règim anterior, han estat les forces de seguretat.

Per això us proposem una presentació de dos llibres, per mirar d’establir un diàleg entre el present i el passat de la nostra llengua, tot repassant el procés de normalització, les seves fortaleses i els seus esculls: Canviar la realitat. Els Grups de Defensa de la Llengua i l’aplicació de la teoria sociolingüística a l’activisme lingüístic és un llibre. La seva autora, Anna Porquet, vindrà acompanyada d’una de les fundadores dels Grups de Defensa de la Llengua (GDL), Blanca Serra. Per la seva banda, Ignasi Bea, amb el seu llibre ¡En cristiano! Policia i Guàrdia Civil contra la llengua catalana, ha donat veu a persones que en els darrers anys han patit casos de discriminació lingüística arreu dels Països Catalans pel simple fet d’emprar la seva llengua amb normalitat en tractar amb les forces de seguretat de l’Estat.

{multithumb enable_thumbs=1 thumb_height=300}

Dimarts 12 de novembre de 2013 – 20h

Presentació del llibre:

100 curiositats de la medicina

De la farmaciola dels neandertals a la medicina gènica

A càrrec del seu autor, el biòleg i investigador Daniel Closa

Sabíeu que hi ha un gen que es diu Homer Simpson?

Havíeu sentit mai que els metges, antigament, tastaven els fluids corporals dels malalts?

Creus que aguantar la respiració realment fa passar el singlot?

Coneixes el joc de paraules que amaga el títol de la sèrie Anatomia de Grey?

Epidèmies d’origen desconegut, antimatèria per mirar l’interior del cos, sang de color verd, malalties virtuals, un gen que ens fa estúpids, els remeis que feien servir els neandertals, els problemes de la medicina a l’espai, el trasplantament més fastigós imaginable, sagnies medievals i teràpies gèniques. La medicina és molt més que la lluita contra el càncer i l’alzheimer. Des de la més remota antiguitat els humans hem lluitat contra les malalties, en una història plena d’anècdotes que van des del més absurda fins a les més brillants.

Daniel Closa i Autet (Barcelona, 1961) és doctor en Biologia i investigador del CSIC. Actualment dirigeix un grup de recerca a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. El 1994 va guanyar el Premi de Novel·la Científica amb la novel·la Tots som parents. També és autor d’obres de ficció, com Setembre de passió i El secret de l’almogàver, i de divulgació científica, com Blocs de ciència, 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, 100 mites de la ciència i 100 invents que han canviat el món. És col·laborador de diferents programes de ràdio i televisió i autor del blog Centpeus de divulgació científica.