El Documental

Hi ha molta informació que ens adverteix sobre l’alimentació actual: aliments tòxics i agressions al medi ambient. Tots i totes tenim una necessitat bàsica: menjar cada dia. Aleshores, entrem en crisis i pensem “què puc fer jo?” i automàticament després ens conformem pensant que “és el que hi ha”.

Seguim comprant, cuinant i menjant.

En aquest documental descobrirem la fal·làcia alimentària dels menjadors col·lectius, a través de la vivència de la cuinera d’un geriàtric que es va veure obligada a remenar enlloc de cuinar, a oferir productes enlloc d’aliments i que passava vergonya en veure les cares dels seus comensals. Va decidir que allò no podia ser: ella havia decidit dedicar-se a la cuina per alimentar persones, no per omplir estómacs d’usuaris. El problema no era aquell negoci en concret, sinó en la base de tot: en els aliments i els interessos econòmics que genera i  en la cultura alimentària de la nostra societat. Es va informar, va investigar i va trobar una realitat que calia cambiar. Se’n va anar a la base de tot plegat: a les escoles. Educar en una bona alimentació als infants, obria la possibilitat d’un canvi progressiu i global per a generacions futures. L’escola, com a institució, és el punt de partida des del què podem construir un futur millor.

Polítics, empresaris, docents, cuiners i famílies. Tots tenen els seus interessos i preocupacions, però el que cada dia s’asseu davant del plat és el nen o la nena.

Menja o s’alimenta?

• DILLUNS: Precuinats. Varetes de peix, bunyols de bacallà, crestes de tonyina, croquetes. Per les empreses és un plat de baix cost. Pel cuiner una bossa per fregir.

• DIMARTS: Amanides. Apunta la recepta: tallem un iceberg (bola d’enciam de plàstic), obrim la llauna de: pastanaga ratllada, remolatxa ratllada, blat de moro (transgènic), olives… i, si li volem donar un punt de fresc, tomàquet d’Almeria que creix fora de temporada en hivernacles amb calefacció: ja tenim el color vermell en el plat. El cuiner obre llaunes i va amb compte de no tallar-se, és  un feina perillosa!

• DIMECRES: Carn No podem dir carn a les coses que no ho són: les hamburgueses no haurien de ser roses, la vedella és vermella. Podem oferir carn cada dia: la producció massificada a les granges ens ofereix una proteïna a baix cost.

• DIJOUS: Peix. La panga és l’estrella del rius contaminats de la Xina i dels plats del menjador. El cuiner no la coneixia, la seva mare tampoc, i ningú sap quina forma té quan és viva. Sempre l’agafem de la bossa, ja filetejada.

• DIVENDRES: Verdura. Congelada i destemporalitzada. Volem que els nens mengin verdures. És molt bo per la seva salut! El cuiner obre la bossa i aboca el contingut a l’olla, ja tenim el plat: verdures grises, aigualides i sense gust.

Ja tenim el menú de la setmana: productes de dubtosa qualitat alimentària i greu impacte mediambiental. Els cuiners, grans obridors de llaunes i bosses,  preparen cada dia el dinar i els nens i nenes, a taula intentant alimentar-se i gaudir del plat.

Davant d’aquesta realitat, no podem restar indiferents dient “és el que hi ha!” podem demanar un canvi: les empreses han de comprar aliments de qualitat, els cuiners han de cuinar i els nens i nenes alimentar-se: El canvi és possible, ja és una realitat!

“El plat o la vida” vol informar, inspirar i animar. De qui depén el canvi? De la consciència social, però sobretot, i en primer lloc, de les famílies. Com a usuàries poden decidir qui gestiona el servei de menjador de l’escola i com volen que ho faci,  ja sigui desde l’AMPA o des dels consells escolars.

El primer pas: rebre la informació, prendre consciència i exercir els nostres drets.